Per un habitatge digne pel jovent ARA i AQUÍ, CONSTRUÏM ALTERNATIVES!

La joventut és l’etapa de la vida en què construïm una identitat personal pròpia i definim formes pròpies de relació amb el nostre entorn. Entenem, per tant, el jovent com una realitat generacional amb elements característics diferenciats i unes problemàtiques específiques respecte la població adulta. És quan som joves que es posa de manifest el conflicte entre l’autonomia i la dependència vital. El procés d’emancipació, entès com l’accés a un espai on puguem desenvolupar el nostre projecte de vida i construir les nostres relacions més enllà de l’entorn familiar, és determinant en la resolució personal i col·lectiva d’aquest conflicte. És la clau de la nostra autorealització.

L’emancipació física del mon adult, així com la disposició d’un espai propi de repòs, relacional i d’intimitat són els elements claus d’aquest procés d’emancipació. Per aquesta qüestió, per a les joves l’accés a l’habitatge és quelcom que va molt més enllà de disposar d’un sostre i quatre parets. Volem marxar de casa per construir i desenvolupar els nostres propis projectes de vida.

La gran majoria de constitucions del món occidental reconeixen el dret a l’habitatge digne. És també el cas de l’Estat Espanyol, que en la constitució del 78 recull el “dret a gaudir de un habitatge digne i adequat”. A ningú se li escapa que més enllà de la retòrica legislativa, la qüestió de l’habitatge constitueix un element fonamental en el desenvolupament de la lluita de classes en el capitalisme. Lluny d’entendre’l com un dret, l’habitatge és per al sistema una mercaderia i una eina més al servei de l’explotació i espoli dirigit vers les classes treballadores. Per la seva estreta relació amb la propietat privada del sòl, l’habitatge és un dels pilars que garanteix la reproducció del sistema capitalista. Un exemple proper d’aquesta realitat és la situació d’extrema precarietat generada a l’Estat Espanyol després de set anys de crisi, resultat d’un període d’expansió econòmica basat principalment en l’especulació immobiliària.

El jovent patim de forma especial aquesta problemàtica. L’atur i la situació d’extrema precarietat i indefensió que patim als nostres llocs de treball limiten, encara més, qualsevol possibilitat de poder-nos emancipar. Cal, per tant, que posem fil a l’agulla i comencem a construir les nostres pròpies alternatives.  Ho hem de fer des d’ara mateix i en el nostre entorn mes immediat. Denunciant, en primer lloc, la nostra situació i la del conjunt de la classes populars, a qui el capitalisme nega els drets més fonamentals. En segon lloc, resistint al costat de totes aquelles qui presenten batalla, dia rere dia, als bancs que treuen a la gent de casa seva. I per últim, per subvertint la nostra situació i construïnt un nou model que ens permeti a les joves desenvolupar-nos lliurement en els nostres propis espais i tallant d’arrel amb els valors que ens imposen el capitalisme i el patriarcat.

Des d’ARRAN, en el marc de la nova etapa de la campanya “Només Lluitant Tenim Futur”, comencem a caminar cap a la construcció d’aquestes alternatives. Som conscients, però que aquest camí no el farem soles i per això volem translladar les nostres propostes al conjunt del moviment juvenil dels Països Catalans. Ens volem empoderar, volem emancipar-nos i desenvolupar juntes el nostre projecte de vida.

Volem fer-ho ARA i ho volem fer AQUÍ.

 ARRAN, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 26 de març de 2014